24 de febrer, 2007

Xíndia (l'últim). Xanghai

No és possible en menys de 48 hores fer-se una idea precisa del lloc on es visita. Vam arribar a Xanghai el dijous a mitja tarda i varem anar-nos-en el dissabte al migdia. Alguna impressió en vaig treure.

D’entrada el trajecte de l’aeroport a l’hotel dóna una visió completament diferent a l’Índia. La qualitat de l’autovia, el tipus i l’estat dels vehicles - camions, autobusos i cotxes- més modern, les construccions que es veien... i la pròpia ciutat, impressionant: gratacels, autopistes urbanes, comerç modern, circulació intensa però controlada.


Sorpresa! El món és molt petit. “Manel, que fas aquí?” vaig sentir tot entrant al vestíbul de l’hotel. Un veí conegut meu de Mataró que fa més de dos anys que va anar a la Xina a buscar-se la vida, i pel que em va explicar se’n està sortint.

Interessant xerrada al bar de l’hotel, mentre esperàvem anar a sopar, amb el cònsol d’Espanya a aquella ciutat sobre el tema de l’emigració de xinesos, molt concretament a l’àrea de Barcelona. Les autoritat xineses no tenen cap interès especial en controlar-la ja que el seu problema és que en són molts i per tant si alguns se’n van (relativament molt pocs per la seva magnitud) no els portarà cap maldecap sinó al contrari. Aquesta diàspora (tradicional en la seva història) és font de comerç i de riquesa.

El divendres programa de visites. Fermax és una empresa valenciana líder a Espanya en porters i videoporters electrònics que va decidir fa temps internacionalitzar-se per créixer i sobreviure. Van anar a la Xina per poder estar en un mercat gran i que creix ràpidament. Començaren distribuint (1992), fins arribar a produir (2002). El seu objectiu no és exportar a Espanya. Ens van fer una excel·lent exposició sobre el seu procés: els problemes que van tenir, com els van superar, quins avantatges han aconseguit i quins reptes afronten. Fabriquen amb els mateixos processos i estàndards que a Espanya i aquest procés de mundilocalització els ha permès continuar creixent com a empresa i reforçar el paper de la matriu. Com a resum ens van dir: Creixement global és igual a creixement nacional.

Merak és una empresa madrilenya que fabrica components per vehicles de ferrocarril i metro, concretament instal·lacions d’aire condicionat. Aquests han deixat l’I+D a Espanya i han deslocalitzat la producció, però no només a la Xina, sinó als Estats Units! Van, com els del sector d’automoció, darrera els fabricants finals dels vehicles, que tenen mercats mundials, que amb l’extensió arreu del AVE i el metro, creixen molt. A Amèrica, a Àsia, a Europa,... Per tant, fabriquen fora, fan recerca a dins i venen a tot el món. És un cas diferent de deslocalització. Creuen que la Xina està creixent molt de pressa i que poden tenir tecnologia pròpia en pocs anys. Insisteixen en que no es pot anar a produir allà amb idees europees, cal adaptar-se a la realitat local (quelcom semblant ens van dir també a l’Índia).

Desprès d’un ràpid dinar ens van tancar tota la tarda a l’oficina econòmica i comercial espanyola a Xanghai, on Jorge Dajani, Conseller cap de la mateixa, ens va muntar primer una exposició de la seva feina i més concretament el PIDM de la Xina. També van intervenir els representats del CDTI, que ens va exposar la seva visió de l’evolució de la capacitat tecnològica d’aquell gegantí país, la formació d’enginyers, la creació de parcs tecnològics, la recerca,... i de Cofides instal·lats allà.

A continuació va ser molt interessant la trobada que vam fer amb empresaris espanyols presents a la Xina que ens van explicar les seves particular experiències. Distribució comercial, que es va obrin pas. Fabricació de components, amb problemes de personal i de trobar gent que vulgui expatriar-se. Empreses de serveis, consultores i bancs, que ajuden a les empreses espanyoles. Fabricants que lluiten contra les copies i se’n surten, com és el conegut cas de la catalana Rubi de màquines de tallar mosaic. Exportadors. Si! N’hi ha! Són empreses potents a Espanya que tenen bons mercats allà i es plantegen ser-hi presents amb producció.

Els principals temes que ens presenten venen derivats de temes de propietat intel·lectual i seguretat jurídica. Sembla que ara el Govern xinés s’ho ha pres en serio malgrat el mal funcionament dels tribunals. Cal fer molt esforç en formació del coneixement d’aquella realitat social i es queixen del desconeixement que sobre aquest tema hi ha a Espanya. Ens parlen de la corrupció generalitzada que cal prendre con una dada. I per últim, creuen que hauria d’haver-hi incentius fiscals a la internacionalització. Al final, però, un resum en positiu: les copies tendiran a desaparèixer. Hi ha un excés d’informació errònia. Tenen un gran superàvit comercial que per mantenir-lo hauran de créixer en qualitat. Cal molta formació sobre aquesta realitat a la Universitat espanyola que en fa molt poca.

Vam tenir temps de fer una ràpida visita al Museu de Planificació urbana de Xanghai a la Plaça del Poble al cor de la ciutat, on s’exposa el que és i serà aquesta urbs de més de 16 milions d’habitants i que serà seu dels JJOO propers. Quina diferència amb Mumbai! De la nit al dia!

L’endemà sols vam tenir temps de veure la ciutat camí del aeroport en el tren bala que ja vaig comentar, amb una aturada al hotel Grand Hyatt que és el gratacel més alt del món i amb unes vistes espectaculars sobre la ciutat i el seu creixement.


Madrid, 21 de febrer.
Mataró, 24 de febrer.