23 d’octubre, 2006

Un 42 per un 39.

La meva bicicleta no es gaire vella. Deu tenir uns sis anys. Però resulta que ha quedat superada per les que es fan ara, més lleugeres (la meva té el quadre d’acer) i amb millors “desarrollos”.

Els companys a les Jornades Ciclistes Parlamentaries, a més de dir-me: “on vas amb aquest “trasto”?, em van recomanar posar un plat més petit. En porto dos, un de 52 dents que va molt bé per anar per pla i un de 42 que em costava moure a les pujades. Els de can Morenito, en la última reparació que he pogut fer-hi, ja que tanquen, m’han canviat el de 42 dents per un de 39.


Quina diferència! Els anys, i els quilos, comporten que cal treure ferro per anar més lleuger. Ahir amb en Remigi vam sortir directament cap a la carretera de Mata i vam anar fins al Pollastre, i em vaig trobar molt còmode pedalant (al meu ritme, és clar). La baixada des d’Arenys de Munt, per la Vall Alta cap a la costa, molt fresca. Ja som a la tardor.

Mataró, 23 d’octubre.

2 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

Que bé que t'ho passes!!

manuel mas ha dit...

Núria:
Hi ha d’haver un temps per a cada cosa. Intentar no ser unidimensional. La bicicleta sols és un intent per fer salut.