Ara fa vint anys, l’Ernest Lluch, va universalitzar la sanitat a Espanya. No recordo quines valoracions es van fer d’aquest fet en aquells moments, però ara amb la perspectiva es considera una fita històrica. Llavors estava preocupat en salvar l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena d’una possible fallida, fet que vam aconseguir evitar endreçar-lo i adreçar-lo cap a la realitat hospitalària que avui tenim a Mataró.
La setmana passada, al Congrés, vaig participar amb el meu vot favorable a l’aprovació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda inicialment com a Llei de la Dependència. Crec que vaig participar en una decisió i en un moment també històrics. La Llei ara ja està al Senat fent el tràmit definitiu, en el que per la votació haguda al Congrés no cal preveure dificultats. Quan estigui definitivament aprovada començarà el procés de construcció ferma de la denominada quarta pota de l’Estat del Benestar: les pensions per la vellesa (i d’altres situacions); l’ensenyament pels infants i joves (i ara també pels grans); la sanitat a qualsevol edat; i els serveis socials per totes les situacions de dependència.
La base del nou dret universalment reconegut rau en els canvis socials dels temps actuals que han comportat que el comú hagi d’enfrontar el que abans, de forma general, es resolia, o mal resolia, en l’àmbit privat. La perllongació de la vida de les persones, la incorporació de la dona a l’activitat laboral, la reducció del nucli familiar, el desig de vida independent,... han estat factors determinants per la necessitat d’afrontar des de la col·lectivitat, i pel seu gestor l’Estat, els problemes que aquestes circumstàncies modernes han aflorat a la societat.
En els meus temps d’Alcalde vaig encarar, des dels recursos i capacitats disponibles en l’àmbit municipal, aquests temes, i amb l’ajut, indicacions i ganes dels meus col·laboradors crec que vam fer una feina de la que n’estic raonablement satisfet. Vull recordar aquí a la Paquitona Floriach i a l’ Àngels Cantos com a figures visibles, en contacte, diàleg, debat i treball amb les múltiples entitats dels sector. Vam passar de la Sanitat als Serveis Socials ampliant i construint uns serveis i equipaments que ara – certament pel continuat i conjunt treball de molts altres d’arreu- em fan pensar que vam ser precursors i que vam esperonar a arribar a el que ara celebrem.
L’Estat fixa el dret i obre el camí. La gestió cal que es faci el més a la vora dels ciutadans/es que precisen aquests serveis, i és el que preveu la Llei. De la mateixa manera que fa vint anys la xarxa sanitària pública a Espanya era majoritàriament centralitzada i estatal i ara el procés descentralitzador l’ha portat als nivells d’administració més propers, crec que el camí que es farà en aquest tema també serà idèntic. Crec que és el signe dels temps en la gestió pública.
El dia de la votació vaig acabar dinant, entre d’altres, amb les companyes Isabel López Chamosa i Esperança Esteve, prou conegudes a Mataró, especialment perquè han vingut a explicar personalment la gestació d’aquesta Llei, a les que vull felicitar i agrair el seu treball ( la seva part del treball, ja que hi ha molta més gent al darrera) en la consecució d’aquesta important fita per la nostra col·lectivitat.
Madrid, 11 d’octubre.
La setmana passada, al Congrés, vaig participar amb el meu vot favorable a l’aprovació de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, coneguda inicialment com a Llei de la Dependència. Crec que vaig participar en una decisió i en un moment també històrics. La Llei ara ja està al Senat fent el tràmit definitiu, en el que per la votació haguda al Congrés no cal preveure dificultats. Quan estigui definitivament aprovada començarà el procés de construcció ferma de la denominada quarta pota de l’Estat del Benestar: les pensions per la vellesa (i d’altres situacions); l’ensenyament pels infants i joves (i ara també pels grans); la sanitat a qualsevol edat; i els serveis socials per totes les situacions de dependència.
La base del nou dret universalment reconegut rau en els canvis socials dels temps actuals que han comportat que el comú hagi d’enfrontar el que abans, de forma general, es resolia, o mal resolia, en l’àmbit privat. La perllongació de la vida de les persones, la incorporació de la dona a l’activitat laboral, la reducció del nucli familiar, el desig de vida independent,... han estat factors determinants per la necessitat d’afrontar des de la col·lectivitat, i pel seu gestor l’Estat, els problemes que aquestes circumstàncies modernes han aflorat a la societat.
En els meus temps d’Alcalde vaig encarar, des dels recursos i capacitats disponibles en l’àmbit municipal, aquests temes, i amb l’ajut, indicacions i ganes dels meus col·laboradors crec que vam fer una feina de la que n’estic raonablement satisfet. Vull recordar aquí a la Paquitona Floriach i a l’ Àngels Cantos com a figures visibles, en contacte, diàleg, debat i treball amb les múltiples entitats dels sector. Vam passar de la Sanitat als Serveis Socials ampliant i construint uns serveis i equipaments que ara – certament pel continuat i conjunt treball de molts altres d’arreu- em fan pensar que vam ser precursors i que vam esperonar a arribar a el que ara celebrem.
L’Estat fixa el dret i obre el camí. La gestió cal que es faci el més a la vora dels ciutadans/es que precisen aquests serveis, i és el que preveu la Llei. De la mateixa manera que fa vint anys la xarxa sanitària pública a Espanya era majoritàriament centralitzada i estatal i ara el procés descentralitzador l’ha portat als nivells d’administració més propers, crec que el camí que es farà en aquest tema també serà idèntic. Crec que és el signe dels temps en la gestió pública.
El dia de la votació vaig acabar dinant, entre d’altres, amb les companyes Isabel López Chamosa i Esperança Esteve, prou conegudes a Mataró, especialment perquè han vingut a explicar personalment la gestació d’aquesta Llei, a les que vull felicitar i agrair el seu treball ( la seva part del treball, ja que hi ha molta més gent al darrera) en la consecució d’aquesta important fita per la nostra col·lectivitat.
Madrid, 11 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada