10 d’octubre, 2006

Els colors de la tardor.

Enguany vam sortim molt aviat a veure els colors de la tardor. Però és que la darrera quinzena d’octubre hi haurà feina: caldrà participar intensament en la campanya electoral a favor d’en Montilla i no serà moment per distreure’s.

Volia veure el canvi de color de les vinyes. Els daurats i els ocres de les fulles que canvien els paisatges. Al començament de la primavera els ceps sols apunten uns petits brots que no aconsegueixen vestir de color el terra i les rengleres de vinya. A l’estiu les fulles cobreixen de verd els camps. A la tardor, pansides les fulles, van deixant pas als sarments que s’aprofitaran per fer carn a la brasa o calçots. Aquest record de la meva infantesa a la vinya de l’avi intento reviure’ls tan com puc.

Però noi, ja ho he dit, enguany massa aviat. Encara hi havia algun lloc que veremaven. Les cooperatives del pobles estaven atrafegades. Els tractors anaven amunt i avall. L’aire feia olor de suc de raïm, i el terra de les bàscules, a l’entrada dels cellers, estava llefiscós i humit. Vam comprar vi a San Martín de Unx, tal com em va recomanar la Carolina Castillejo. Vam pujar fins a Ujué on el capellà ens va explicar el detall de l’esplèndida portalada gòtica. Vam passejar-nos pel Palau Reial d’Olite, seu de la darrera monarquia a incorporar-se a la corona espanyola. I vam tornar per l’Aragó, per on va néixer Ferran el Catòlic, a Sos, poble excel·lentment conservat dalt d’un turó amb vestigis del seu passat que ja no és.

Ens van acompanyar a les carenes de les muntanyes rengleres de molins de vent que aprofiten l’energia eòlica. El país, tots els països, són un gran parc temàtic si els vols veure així: natura, història, art, gastronomia... per gaudir-ne.

Ah! No vull oblidar-ho. Gràcies, Raimon! Amb aquest pati no ho tens gaire difícil.

Mataró, 9 d’octubre.