03 d’octubre, 2006

El sou, altra vegada.


Em trobo amb un company, barrufet rondinaire, que m’etziba sorneguer: “Què?, explicaràs lo dels vostres sous i prebendes?”

Cap problema. Qui vulgui, quant vulgui i allà on vulgui. Hi ha arguments suficients i sòlids per justificar-los. Sols la superació del obscurantisme i la manca de transparència servirà per dissipar l’interessada demagògia dels que volen desprestigiar la democràcia representativa.

A veure, en quines condicions i retribucions volen que facin la feina els i les que es dediquen a construir la complexa i ample normativa que regula la convivència col·lectiva dels espanyols? Cobren molt o poc el reduït grapat de persones que fan aquesta funció? Han de disposar dels recursos convenients per anar i venir de la seva circumscripció -on han d’estar en contacte amb els seus representats- al seu lloc de feina, el Congrés i el Senat?

Si contestem aquestes preguntes, i mirem les respostes a la llum del que es retribueix als mercats de treball de la resta de la societat, que suposo que alguna comparança haurem de fer, probablement adoptarem una actitud més mesurada i objectiva.

Madrid, 3 d’octubre.

1 comentari:

Laia Gomis ha dit...

L'originalitat no és pas el fort de la persona que t'ha fet la pregunta del sou. Sempre estan amb el mateix assumpte, al voltant d'aquestes dates any rere any treuen la mateixa qüestió per crear un clima d'oposició vers la difícil tasca que realitzen els parlamentaris i els sous que reben a canvi. A més, perquè darrera d'aquesta brillant pregunta no acompanyen una realitat ben palpable com és que els parlamentaris espanyols són uns dels que menys cobren si els comparem amb els seus homòlegs dels nostres països veïns? La resposta és ben senzilla, donar a conèixer tan sols una part de la informació, amagant aquella que no interessa