Procedimentalment, abans de fer la discussió de la consideració a la totalitat del projecte dels Pressupostos a les Cambres es produeixen unes sessions en Comissions, on tots els departaments ministerials es sotmeten a les preguntes dels diferents Grups Parlamentaris per aclarir o explicar qüestions concretes d’articles o programes, o de línies generals, de les seves corresponents parts del mateix.
S’obren aquestes compareixences a la Comissió de Pressupostos amb la presència del Governador del Banc d’Espanya que exposa la visió que, des de la seva autonomia, té de la política econòmica continguda al projecte.
Per a mi aquesta part representa assistir a una classe magistral d’economia. Vaja, com tornar a la Facultat. Enguany es donava la circumstància que el nou Governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, avaluava el Pressupost d’un Govern del que no fa pas gaire en formava part. De fet, l’any passat va ser un dels compareixents per explicar-lo.
Va matisar, des de la seva posició, alguns dels temes més rellevants de la marxa de l’economia espanyola: necessitat de continuar reformes laborals; compte amb la inflació i el manteniment del diferencial amb la mitja de la U.E.; relativitzar l’endeutament de les famílies; remarcar la sòlida base patrimonial d’empreses i particulars; escenari propici per la millora de la demanda exterior; no rebaixar les estratègies d’estabilitat en la línia de reduir la relació Deute Pública/PIB;...Aquest darrer punt va motivar el qüestionament del Diputat Vilajoana (CiU) molt en clau electoral catalana.
En tot cas, es va manifestar pel manteniment del creixement sostingut de l’economia i per efectuar correccions graduals dels desequilibris existents. En aquest sentit creu que el pressupost de despeses va en la línia adequada: educació, investigació, infrastructures, (tal com ja vaig exposar fa uns dies). Alhora que la reforma fiscal queda compensada per la bona marxa de la recaptació, el que permet una estabilitat pressupostaria notable.
Per les compareixences per Departament els diputats ens repartim per les Comissions evidentment segons el paper que tenim en elles. En el meu cas, la coincidència a la mateixa hora de les Comissions d’Indústria i de la de Medi Ambient m’impedeix anar a la segona ja que el meu Grup Parlamentari va demanar intervenir a la primera i la part global del Departament i la parcial del comerç exterior em va tocar fer-la a mi.
Pitjor ho tenen els Diputats dels Grups petits ja que els és impossible donar cap a tot. En general la presència de membres de les Comissions a aquestes compareixences és escassa fora dels intervinents, i crec que la utilitat de les mateixes és força discutible. Els Pressupostos són molt llargs, detallats i complexes per analitzar-los en aquesta mena de sessions i en sols dos dies.
Demà hi ha festa grossa a Madrid, però, nois, això és la “fugida d’Egipte” i retorno a casa amb un dels darrers avions.
Madrid, 11 d’octubre.
S’obren aquestes compareixences a la Comissió de Pressupostos amb la presència del Governador del Banc d’Espanya que exposa la visió que, des de la seva autonomia, té de la política econòmica continguda al projecte.
Per a mi aquesta part representa assistir a una classe magistral d’economia. Vaja, com tornar a la Facultat. Enguany es donava la circumstància que el nou Governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, avaluava el Pressupost d’un Govern del que no fa pas gaire en formava part. De fet, l’any passat va ser un dels compareixents per explicar-lo.
Va matisar, des de la seva posició, alguns dels temes més rellevants de la marxa de l’economia espanyola: necessitat de continuar reformes laborals; compte amb la inflació i el manteniment del diferencial amb la mitja de la U.E.; relativitzar l’endeutament de les famílies; remarcar la sòlida base patrimonial d’empreses i particulars; escenari propici per la millora de la demanda exterior; no rebaixar les estratègies d’estabilitat en la línia de reduir la relació Deute Pública/PIB;...Aquest darrer punt va motivar el qüestionament del Diputat Vilajoana (CiU) molt en clau electoral catalana.
En tot cas, es va manifestar pel manteniment del creixement sostingut de l’economia i per efectuar correccions graduals dels desequilibris existents. En aquest sentit creu que el pressupost de despeses va en la línia adequada: educació, investigació, infrastructures, (tal com ja vaig exposar fa uns dies). Alhora que la reforma fiscal queda compensada per la bona marxa de la recaptació, el que permet una estabilitat pressupostaria notable.
Per les compareixences per Departament els diputats ens repartim per les Comissions evidentment segons el paper que tenim en elles. En el meu cas, la coincidència a la mateixa hora de les Comissions d’Indústria i de la de Medi Ambient m’impedeix anar a la segona ja que el meu Grup Parlamentari va demanar intervenir a la primera i la part global del Departament i la parcial del comerç exterior em va tocar fer-la a mi.
Pitjor ho tenen els Diputats dels Grups petits ja que els és impossible donar cap a tot. En general la presència de membres de les Comissions a aquestes compareixences és escassa fora dels intervinents, i crec que la utilitat de les mateixes és força discutible. Els Pressupostos són molt llargs, detallats i complexes per analitzar-los en aquesta mena de sessions i en sols dos dies.
Demà hi ha festa grossa a Madrid, però, nois, això és la “fugida d’Egipte” i retorno a casa amb un dels darrers avions.
Madrid, 11 d’octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada