28 de març, 2006

Mans netes

Un nou escàndol (?) sacseja el tripartit. ERC demana l’impost “revolucionari” als càrrecs públics que anomena. (Bé, que nomenen els càrrecs d’ERC de més amunt). Res de nou a la vida política espanyola. Potser hi ha una diferència de matis, important, entre el nomenament dels seus càrrecs públics (els que tenen carnet d’ERC), i els càrrecs públics que anomena en general (que no necessàriament han de tenir carnet d’ERC). En el primer cas res a destacar. És una pràctica normal, legítima i lògica de tots els que som d’un determinat club (en aquest cas partit polític), que comporta tenir avantatges i inconvenients, drets i deures. En el segon cas és una demanda des d’una ambigüitat que ningú aclareix de bon començament. Tu, càrrec d’ERC, vols anomenar-me a mi que no en sóc?. Em dones un privilegi?, o em fas un reconeixement? Què implica aquest nomenament? S’aclareix de bell antuvi, i en paus. El que no val és exigir, des dels que anomenen, i protestar, des dels que són anomenats, després. Si les condicions queden clares d’inici menys malentesos hi haurà.

Llavors l’art. 9 del Codi Financer d’ERC no és cap problema. Sols fixa les condicions que s’han d’acceptar. Si vols tenir, o obtenir, un càrrec (des de totes dues bandes de la perspectiva) per sobre de ser del partit, o t’hi amolles, o fas excepcions.

ERC és víctima en aquest cas de dues coses. De la imatge, que ha repetit, de que és una organització diferent. Recordeu: Mans netes!. I resulta que tampoc n’hi ha per tant, o sigui, com les altres. I la seva falta de gruix organitzatiu que els comporta haver d’anar a fornir-se per mols càrrecs de gent aliena al partit, o als voltants del partit, amb els que s’estableixen unes relacions ambigües com deia abans. Alguna cosa en sabem a Mataró d’aquest tema.

Aquests dos fets els penalitza, ja que , home!: “¡Menos lobos, Caperucita!”, més prudència i humilitat. Que de les amargues experiències dels altres se’n ha d’aprendre. Especialment si ets un nou vingut i pretens donar lliçons (els anys que tenen de les sigles no conformen cap realitat, d’això també en sabem alguns). T’esperen a la cantonada. És dur això del realisme! Les coses clares de del començament.

Però aquests són així de clars i transparents,…i barroers. Gràcies per la franquesa. Visca la Lotizacione!

Pont aeri, 27 de març.