15 de març, 2006

Conte

M’he perdut gran part de les compareixences d’una nova sessió de la subcomissió de deslocalitzacions, ja que estava a la Comissió de Medi Ambient i, a més, he hagut de cobrir al President de la subcomissió a unes votacions a la d’Economia.

Malgrat el que m’he perdut, en el llibre que ja vaig dir que estic llegint sobre el tema, he trobat la més expressiva explicació sobre el que passa en aquesta qüestió.

“...el director chino (formado en los EE.UU.) de una fábrica de Pekín que produce bombas de carburante,..., puso en la planta de su fábrica un cartel con el siguiente proverbio africano:

Cada mañana en África se despierta una gacela.
Sabe que tiene que correr más rápido que el león más veloz si no quiere que la mate.
Cada mañana se despierta un león.
Sabe que tiene que ganar a la gacela más lenta si no quiere morir de hambre.
Da igual que seas león o gacela.
Cuando salga el sol, más te vale empezar a correr
.


Per cert, atenció!! A l’Africa els lleons canvien el seu “look”

Madrid, 15 de març.

2 comentaris:

Pep MOLSOSA ha dit...

Manel, els economistes no podeu imaginar altres sistemes que no siguin com la selva ?
Abans, de tant en tant, en sortia algun que proposava models alternatius.
Petit homenatge d'un petit nostàlgic: el 14 va fer 123 anys que Karl Marx va morir ...
Des d'aleshores ?

Manuel Mas i Estela ha dit...

Josep:
Ja fa molt anys, a la Facultat d’Econòmiques, hem van ensenyar que una cosa és el que és: l’economia, i una altra el que hauria de ser: que és l’economia política. Suposo que això encara deu ser vàlid, no ho sé, ja que com a economista fa molt temps que dec estar caducat. En tot cas crec que per fer política cal estar ben assentat a la realitat, i a l’entrada “conte” volia ressaltar el que està passant, fins i tot amb el lleó de l’anunci, que ja no és el que era. A partir d’aquesta realitat s’ha de bastir la política conseqüent amb les nostres idees. L’entrada “Gil Calvo” la vaig posar per això també. Marx escrivia per una societat que estava a la primera revolució industrial, nosaltres estem en una societat post- industrial i globalitzada. Crec que el que els passa a França té a veure amb tot això. És el neguit de veure que les seves certeses s’esvaeixen i que cal situar-se en un món diferent. Com? Aquí és on entra la política, i més en concret la política econòmica.