Els secundaris de la pel·lícula fan el paper que és previsible.
En Duran Lleida fa de conciliador. Alerta contra l’excessiva eufòria que hi ha a Catalunya. Carrega contra l’odi i l’insult que es predica des d’alguns púlpits d’Espanya. Diu que cal assossegar i moderar l’ambient. Per responsables, ells, com sempre.
En Puigcercós fa d’excitador. Adverteix als socialistes que és gràcies a ells (ERC) que es poden fer polítiques progressistes, que vagin en compte. (Coneixeu aquell acudit de l’elefant i el ratolí que caminen plegats per un camí, i el ratolí li diu a l’elefant: “Veus quina polseguera aixequem?”)
En Llamazares s’ha de partir el temps amb en Joan Herrera. Noi! Són dos partits (o, tres) en el mateix grup. I uns són catalans.
A aquestes alçades del debat hi ha gana. Però no hi haurà més talls. Al bar del hemicicle s’improvisa un berenar-sopar a base d’entrepans de pernil, de formatge i de llonganissa. Vi i cervesa per qui en vulgui. Mengem a peu dret. El pa eixut amb embotit costa de passar. Ironies, els catalans volem canviar el país i no em aconseguit imposar el pa amb tomàquet, i mira que és senzill.
En Duran Lleida fa de conciliador. Alerta contra l’excessiva eufòria que hi ha a Catalunya. Carrega contra l’odi i l’insult que es predica des d’alguns púlpits d’Espanya. Diu que cal assossegar i moderar l’ambient. Per responsables, ells, com sempre.
En Puigcercós fa d’excitador. Adverteix als socialistes que és gràcies a ells (ERC) que es poden fer polítiques progressistes, que vagin en compte. (Coneixeu aquell acudit de l’elefant i el ratolí que caminen plegats per un camí, i el ratolí li diu a l’elefant: “Veus quina polseguera aixequem?”)
En Llamazares s’ha de partir el temps amb en Joan Herrera. Noi! Són dos partits (o, tres) en el mateix grup. I uns són catalans.
A aquestes alçades del debat hi ha gana. Però no hi haurà més talls. Al bar del hemicicle s’improvisa un berenar-sopar a base d’entrepans de pernil, de formatge i de llonganissa. Vi i cervesa per qui en vulgui. Mengem a peu dret. El pa eixut amb embotit costa de passar. Ironies, els catalans volem canviar el país i no em aconseguit imposar el pa amb tomàquet, i mira que és senzill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada